dimecres, 12 de març del 2008

Sydney II

11, 12, 13 marzo

Por fin unas merecidas "vacaciones" en Sydney!! Es que viajar es muuuy cansado y ya necesitabamos unos dias de no hacer check in y check out a diario! Asi que estos dias nos hemos dedicado a explorar Manly Beach, volver a Bondi Beach e irnos de shopping.
Y para despedirnos, ayer cena de restaurante, la unica en todo el mes!

Sabemos que estais ansiosos por ver mas fotos, lo poco morenas que nos hemos puesto pero lo bien que nos ha sentado estar del reves. Y nos encantaria subirlas ya todas, pero estos ordenadores nos sabotean, asi que lo haremos desde casa. Pacienciaaaa que solo son dos dias!!

setmana mogudeta

29 de febrer: Alice Springs-Darwin

4 de marc: Darwin-Brisbane-Cairns

6 de marc: Cairns-Brisbane-Airlie Beach

10 de marc: Airlie Beach-Brisbane-Sydney

quatre vols, i tres controls d'explosius, teoricament aleatoris, a la mateixa persona: qui??

opcions:

  1. Aina
  2. Ari
  3. Elena
  4. Ester
  5. el gos d'en Tintin (Milou)

i dema...

13 de marc: Sydney-Bangkok-London-Barcelona

Whitsundays Islands

6, 7, 8 i 9 de marc

us podriem explicar les peripecies d'ultima hora que vam haver de fer per aconseguir escapar de les inundacions i arribar a Airlie Beach... pero ens saltarem aquesta part i passarem directe a la que ens retrobem amb el sol, les platges d'arena blanca i aigua turquesa, un veler "viento en popa a toda vela, no surca el mar sino vuela...", un superbiceps puj... ai perdo! uns mariners pujant veles, unes tortugues treient el cap per respirar cada vint minuts, un servei de catering fantastic, camerots minis, sol i estrelles a la coberta, uns flippers de colors (peus d'anec); i ara si, snorkel i diving, tot i la mala visibilitat, per la Great Coral Reef!!!

Cairns

4 i 5 de marc

i per fi arribem a la desitjada Costa Est: platges paradisiaques, barrera de corall, sol, vacances... i que ens trobem? pluja, pluja, i mes PLUJA, amb inundacions que fan cancelar l'excursio a la barrera per fer snorkel i diving, i els autobusos per a sortir de la ciutat.




l'unic profit que n'hem tret es poder escriure totes les postals i posar una rentadora, que ja feia falta!






i a falta de surfers....

dimarts, 4 de març del 2008

DARWIN

Deixem el desert i ens encaminem, via aeria, cap a terres tropicals. Quin contrast! Passem del "no res" al bosc atapeit on no et deixa veure mes de dos metres. Nomes en baixar de l'avio ens empapa la xafogor i empetitim els ulls enlluernats pel dia ennuvolat amb resol... de seguida enyorem el desert!

Agafem un taxi per anar a l'hostel i deixem les coses. Fem un mos i truquem al Chris (un noi que viu a Darwin i es amic d'una amiga nostra), quedem per sopar. Mentrestant, anem a un altre hostel i demanem per l'Angela (amiga del Chris). De seguida ens aten i ens recomana un parell de parcs nacionals que podem anar durant els 3 dies seguents:

1r DIA: LITCHFIELD (1 marc)

- Per esmorzar hi ha la serp:



- Per dinar hi ha cocodril i la seva carn (per algunes). Diuen que te gust de pollastre, pero mes dura:


- Per berenar hi ha les termites (tambe per algunes):



- I per despedir-nos del parc, una visita a unes precioses cascades... aqui ens quedem amb les ganes de fer-nos una remulladeta!


2n i 3r DIA: KAKADU (2 i 3 de marc)

Ens llevem a les 5.40 del mati, bufff! Quants dies fa que no ens llevem a una hora decent? Ens recullen i marxem cap al parc nacional de Kakadu. No estem massa convencudes del que farem per les inundacions... tot i aixi, estem de sort amb la guia! La Kate ens explica un munt de coses amb una passio que es impossible no escoltar-la.
- Menu del dia: ocells exotics, nit d'acampada, remullada en un parell de cascades i sauna al 100% natural.

Tornada a Darwin, dutxa, soparet, copeta amb en Chris i l'Angela per donar-los les gracies i despedida... taxi cap a l'aeroport per agafar el vol de la 1.30 direccio a CAIRNS amb parada a BRISBANE!

ADELAIDE TO ALICE SPRINGS

Del 23 al 28 de Febrero

Despues de nuestra experiencia en Kangaroo Island y sabiendo que cruzar el desierto supone muchos quilometros, nos decidimos a contratar otra vez un tour organizado que nos lleve de Adelaide a Alice Springs, asi que repetimos con Adventure Tours. Y esto es lo que nos encontramos:

-6 dias de intenso calor, eso si seco.

-Caminadas largas a horas intempestivas de la manyana (lease despertarse sobre las 5 de la manana para empezar la ruta a las 6 y caminar a las 7, no os olvideis que estamos de vacaciones!)

-Litros y litros de agua bebidos.

-Miles de moscas (sin exagerar, agobiante)

-Un grupo al que en un principio no caemos bien (con lo majas q somos nosotras...mmm...) y al que los dos ultimas dias les pica por considerar que somos las mas guais y ser supersimpaticos...quien sabe...

-Lo mejor...Russ...y os preguntareis quien es Russ...pues bien, Russ es 1.90 de hombre, 110 kilos, mucho pelo, mucho sudor, poco sentido del humor, pocas ganas de llevar un tour, un debora comida de los demas y que encima tiene un acento tan cerrado que no lo entendemos ni cuando nos dice buenos dias, vaya una autentica joya.

Pasamos un primer dia de ininterminables carreteras y paradas cada media hora a los lavabos, asi que otra cosa quizas no, pero nos conocemos todas las gasolineras y lavabos del South Australia. Y no es de extranyar pues el chaval-conductor se bebe una botella tras otra de zumo, bebidas refrescantes seguidas de cajas de galletas y fruta que forman parte de nuestro menu diario, nos notareis algo indignadas? puede, porque os aseguramos que ha habido dias que no teniamos comida para todos y que la mesa era una batalla campal para conseguir el ultimo trozo de tomate o maiz o lo que fuera...eso si, siempre despues de que nuestro Russ se sirviera antes que nadie una buena racion...Aun asi vereis que conseguiremos sobrevivir toda la semana.


Nuestro segundo dia empieza subiendo el Wilpena Pound donde se nos garantiza que tiene algo de 'climbing' pero que las vistas una vez arriba son 'great'...bueno, lo de climbing pues va a ser que si, que incluso una alemana se nos queda a medias en el camino, y lo de las ' great' vistas, pues eso, que son vistas.
El tercer dia nos dirigimos a la capital del mundo del Opalo: Coober Pedy. Donde descubrimos el apasionante mundo de esta piedra preciosa (y nuestro tono no es nada ironico no) y su extraccion de las minas subterraneas que forman parte del propio pueblo, y decimos forman parte, porque algunas casas, hoteles y albergues como el que dormimos nosotras son cuevas bajo tierra. Y no solo esto, el pub del pueblo, que es de lujo, y esto si que es cierto, tambien esta debajo tierra, donde se esconden esos fornidos machos australianos rubios y de dientes blancos...eso si, imaginamos que eso fue en su dia, porque de todo eso poco les queda ya...y donde estara la cueva de los surfers que se ven en las postales?? mecachins...
El cuarto dia nos vamos direccion al Parque Nacional Uluru-Kata Tjuta. Alli contemplamos el anochecer y amanecer que tantas veces hemos visto en postales y que aun asi nos hipnotiza por completo con sus cambios de colores. Asi que despues de pasar el quinto dia caminando alrededor de esas tierras sagradas para los aborigenes, regresamos al campamento para dormir nuestra segunda noche bajo el estrellado cielo de verano australiano. Increible, pensar que la mayoria de constelaciones no las veriamos sino estuviaremos 'upside down'...con la cruz del sur encima de nuestras cabezas...


El ultimo dia nos toca trekking por el Kings Canyon, esto si que son 'great views'! un rojo superintenso y unos canyones...que quitan el hipo. Simplemente pese al sol y calor que cae, nos encanta.



Finalmente nos vamos hacia Alice Springs, ultimo dia en la carretera, la verdad es que ya con muchas ganas de dejar por unos dias de levantarnos tan pronto y de poder estirar las piernas despues de tantas horas de autobus. Decidimos encontrarnos para hacer una cena de despedida donde nos ponemos las botas comiendo kangaroo del pais que mas o menos hecho, a todas nos encanta!!y dejamos que la cerveza australiana se encargue de animar el ambiente entre fotos y intercambio de emails de despedida...que pena nos da!

on dormim?

Despres de la gran estada a Kangaroo Island ens deixen davant del hostel on haviem reservat la nit anterior. Son les 11 de la nit, estem reventades i nomes tenim ganes de posar-nos al llit fins que arribi el nou dia.
El hostel esta tancat, truquem el timbre. Tarden a obrir-nos i la persona que surt al darrere de la porta es un senyor gran que deu passar dels 70 o 80 anys amb un drap a l'espatlla. Amb la seva lentitud al caminar i al parlar, ens informa que no tenim llit! Si, si... tal com ho llegiu. Ens diu que han esperat fins a les 12h del migdia i, com que no haviem aparegut, havien donat els llits a uns altres... total que hi hagut un malentes: havien apuntat les 11 del migdia en comptes de la nit.
Que fem? Truquem a altres hostels, pero estan tots ocupats. L'home vell, despres de mirar i remirar l'agenda, ens diu que per la nit seguent hi ha habitacio i que en aquest moment nomes ens pot oferir la sala de la tele (cadires d'aeroport i un sofa marro-caca polsos).


En aquell moment (per telepatia o no) ens truca l'Allison, la noia amb qui ens haviem de trobar el dia seguent per coneixer un xic la ciutat. Li diem que no tenim lloc per dormir i, de seguida, ens ofereix casa seva. Quedem en un punt de trobada (en un pub d'un hotel de 5 estrelles, ella estava amb una amiga fent una copa) i anem cap a casa seva...
SORPRESA: casa de luxe! Ens ofereixen menjar i beguda, rentadora, dutxa,... pero ho neguem tot. Diem que estem molt cansades. Obrim els sofas-llits i ens posem a dormir immediatament.
Eren passades les 2 de la matinada.

L'endema ens despertem amb una olor de torrades... ens conviden a esmorzar i van al super a comprar fruita, pa i mermelada. Parem taula a la terrasseta i esmorzem com unes senyoretes. Parlem de la festa del vespre... que tambe ens hi conviden. Acceptem de bon grat i ens oferim a preparar la sangria i fer una truita de patates.
Resultat final: una super truita de patates de 12 ous que va caldre mes de 2 mans i bracos per girar-la. Molta gent, molta beguda i forca menjar bo. Vam acabar al Fringe Festival d'Adelaide on hi havia molt ambientillo... la gent de la festa ens va acollir molt be i ens vam sentir comodes. La nit va acabar amb pluja i fred... vam haver de retirar-nos per poder matinar l'endema que comencavem una nova aventura: 6 dies al desert, ADELAIDE-ALICE SPRINGS.


Kangaroo Island

Arribem a Adelaide, on la calor ens deixa aplatanades, per passar-hi nomes una tarda per marxar l'endema dos dies de tour a Kangaroo Island rodejades de sea lions, koales, fur seals, kangaroos, intent de possums i alguna tiger snake, pero aquesta vegada amb molt de vent i bastanta fresca!
Ens trobem amb un grup molt divertit i amb un guia molt atent, que ens prepara una BBQ espectacular.
Millor veieu en imatges tot el que hem fet:





els Sea lions que es passen 3 dies i 3 nits nedant, per tornar a la platja i passar-se'n 3 mes dormint al solet.





els Koales tenen una vida molt estressant: dormen 20 hores, 3 hores mengen, i passen alguns minuts canviant d'arbre.








disfrutant de les Remarkable Rocks




fent "surf" al Little Sahara
i vam comprovar que els pelicans tenen una boca molt gran!!

i com es la " pelicans' shit" !

dilluns, 3 de març del 2008

Melbourne-Adelaide via Great Ocean Road y Grampians

17-18-19 febrero

Despues de una manyana entre AVIS, europcar, hertz, A1 y demas, buscando un coche que nos lleve de Melbourne a Adelaide, tenemos que conformarnos con esto:

- Toyota Camry color azul.
- Cambio automatico.
- Volante a la derecha, claro.
- Elevalunas electrico.
- Cierre centralizado.
- Aire acondicionado.
- Radio que te da la bienvenida.

Y 1200 km por delante.

Dejamos Melbourne, la unica ciudad en la que hemos visto aseos publicos impecables en los que al entrar se enciende un hilo musical, y ponemos rumbo a Torquay, el inicio de la Great Ocean Road.

La carretera serpentea a lo largo de la costa, pasando por infinidad de playas de arena dorada y aguas turquesas. Vemos con nuestros propios ojos los 12 apostoles, despues de verlos tantas veces en fotos, y los recontamos. Parece que solo quedan 7 y miles de moscas que no nos dejan en paz.

Dormimos en Warrnambool (famoso lugar) y al dia siguiente salimos hacia The Grampians (estos si son famosos). Nos adentramos en el interior australiano, donde solo ves una casa de vez en cuando entre pueblo y pueblo y buzones a los lados de la carretera.

En el Parque Nacional vemos nuestro primer canguro, lo que nos confirma que estamos en Australia, cosa que ya empezabamos a dudar. En nuestro afan por recorrer quilometros sin parar ibamos a irnos esa misma noche camino de algun pueblo sin interes cerca de Adelaide, que era la meta de estos tres dias, pero tuvimos la feliz idea de quedarnos a dormir en casa de Tim. (Por cierto, gracias por dejarnos una copia de las llaves de la habitacion. No creas que pensamos quedarnoslas, desde que nos fuimos cada dia decimos que tenemos que comprar un sobre y encontrar un buzon... uhm...)
Asi que esa noche mas canguros, que casi vienen a comerse nuestra cena.... quien lo diria!

Al dia siguiente, coche, coche y mas coche. Hay que llegar a Adelaide antes de las 5 de la tarde para devolver nuestro querido camry. Y eso hacemos.
En Adelaide hace un calor asfixiante, y echamos de menos el aire fresco de The Grampians.

dissabte, 16 de febrer del 2008

MELBOURNE

Despres de 12 hores d'autobus, mes comode que el jumbo que ens va portar de punta a punta del mon, arribem a Melbourne.

Allotjades a casa d'unes monges molt modernes, que tenen una guia dels millors bars de la zona de Fitzroy, descobrim una ciutat moderna i atractiva, plena de contrastos. A falta de surfistes, al river Yarra hi ha remers amb entrenadors ciclistes.



I el mes important... la nostra primera BBQ!! gentilesa de les nuns! i direu... que es una BBQ? es sopar carn a la brasa (amb botonet) a les 7 de la tarda.

L'endema ens passegem pel Queen Victoria Market, entre venedors cridant les rebaixes de les seves parades de carns, fruites, peixeteries...i no resistim provar els smoothies i totes les seves varietats.



Tarda a la Kilda's beach on descobrim pinguins de pam i mig entre les roques ( qui ens havia dit que nomes estaven al pol?) amb una increible posta de sol d'aquestes australianes de les que tant ens havien parlat.



SYDNEY

Empecemos por que en el hemisferio sur ahora mismo es verano.
O eso creiamos.

En Sydney llueve, hay aranyas gigantes y zorros voladores en los arboles de los parques, la Opera House se puede cruzar por debajo y es un refugio excelente cuando te pilla un chaparron de verano. Mola Sydney, eh?
Encima, vas con un jet lag que no te aguantas, los coches van al reves (por mas que el tipo del aeropuerto diga que "left is right and right is wrong"), las luces de los semaforos no hay quien las entienda y hay que cruzar la calle a la carrera. Por suerte en el suelo te avisan de que primero "look right", majos ellos...


En realidad tambien acabo saliendo el sol y nos dejo ir a pasear en ferry por la bahia, con sus vistas espectaculares, subirnos a pasear por la ciudad en monorail, encaramarnos a la Sydney Tower y disfrutar de magnificos hologramas de Nick y Fiona, dos tipicos aussies.


Para irnos con buen sabor de boca, dia de playa en Bondi Beach, surferos con chocolatina incluidos... sino... a que hemos venido tan lejos??


BCN-LON-BGK-SYD


28 horas, peliculas repetidas y repetidas, gente dandole al frasco en los asientos del final, turbulencias varias y desayunos+cenas sin parar, retrasos multiples en todas partes y ducha de insecticida antes del aterrizaje (si, si, como si fueramos unos apestados...)

Todo esto para llegar a Sydney y prometer que no llevamos manzanas en la maleta, ni tierra en la suela de los zapatos, ni chocolatinas, ni ranas en la maleta, estilo bart simpson, no vayamos a desestabilizar el ecosistema. Eso si, tenemos tanta cara de buenas chicas que no nos abrieron la maleta, solo con decir que no llevabamos nada se conformaron, y tan contentos.

Llamada rapida, free... y en "right now" alfombra roja y limusina en la puerta, chofer con pajarita, companyia surfera, copa de cava.... directas al hostel!
(no pongas esa cara, que ya he dicho antes que somos buenas chicas y nunca mentimos, todo verdad de la buena)

diumenge, 10 de febrer del 2008

DREAMTIME

...Tic-tac, tic-tac...hores és l'únic que queda ja per enlairar-se als núvols que és de fet on estic ara mateix, assimilant que també el temps vola. Us posaria a tots en una butxaqueta per tenir-vos ben a prop aquest meset...però em conformaré amb que disfruteu llegint aquests trocets d'història que us anirem explicant...el viatge comença!! tic-tac, tic-tac...

divendres, 8 de febrer del 2008

tot preparat??

2 dies, d'aquí a 48 hores estarem volant cap a Londres. Seran 28 hores de viatge, per aterrissar a les antípodes! estarem de cap per avall (upside down). És el surrealisme de viatjar... et passes una setmana o més fent llistes de coses que creus q necessitaràs, la roba q et serà més útil, pel temps que creus q farà i les activitats que penses que faràs. Van passant els dies i creus que tothom està més il·lusionat pel viatge que tu, perquè tu, en el fons, no t'ho creus! Puges a l'avió, voles 28 hores, t'estàs 32 dies viatjant per Austràlia, tornes a agafar un avió, tornes a casa i, potser llavors, te n'adones del viatge que has fet! Intentarem ser-ne conscients des del primer dia i viure-ho al màxim, perquè serà un dels viatges de la nostra vida!! (no diré EL VIATGE, pq això no es pot dir mai!! ;p )

dijous, 7 de febrer del 2008

antípodes

Ja ha començat el compte enrere! Fins que no he començat a posar la roba a sobre del llit dels convidats, no m'he fet idea de que d'aquí tres dies me'n vaig a les antípodes!!! Potser no seré conscient del tot fins que no torni! :)
Tinc moltíssimes ganes d'escampar la boira. Serà el viatge més llarg que hauré fet en la meva vida... Només temo d'una cosa: que m'agradi massa i no vulgui tornar! En el fons, no crec que em passi després de fer el petit-gran sacrifici per treure'm el FIR.

Bé, em presento: sóc l'ARI una de les quatres xates que travessarem la meitat del planeta... de fet, les altres xiquetes (ja es presentaran al seu moment corresponent) tenien pensat aquesta aventura de feia temps. Em vaig afegir a últim moment... en un plis-plas i ben contenta! Una oportunitat d'aquestes, buf!... tinc la sensació de que ha passat un tren i hi he pujat a dalt.