dimecres, 12 de març del 2008
Sydney II
Por fin unas merecidas "vacaciones" en Sydney!! Es que viajar es muuuy cansado y ya necesitabamos unos dias de no hacer check in y check out a diario! Asi que estos dias nos hemos dedicado a explorar Manly Beach, volver a Bondi Beach e irnos de shopping.
Y para despedirnos, ayer cena de restaurante, la unica en todo el mes!
Sabemos que estais ansiosos por ver mas fotos, lo poco morenas que nos hemos puesto pero lo bien que nos ha sentado estar del reves. Y nos encantaria subirlas ya todas, pero estos ordenadores nos sabotean, asi que lo haremos desde casa. Pacienciaaaa que solo son dos dias!!
setmana mogudeta
4 de marc: Darwin-Brisbane-Cairns
6 de marc: Cairns-Brisbane-Airlie Beach
10 de marc: Airlie Beach-Brisbane-Sydney
quatre vols, i tres controls d'explosius, teoricament aleatoris, a la mateixa persona: qui??
opcions:
- Aina
- Ari
- Elena
- Ester
- el gos d'en Tintin (Milou)
i dema...
13 de marc: Sydney-Bangkok-London-Barcelona
Whitsundays Islands
us podriem explicar les peripecies d'ultima hora que vam haver de fer per aconseguir escapar de les inundacions i arribar a Airlie Beach... pero ens saltarem aquesta part i passarem directe a la que ens retrobem amb el sol, les platges d'arena blanca i aigua turquesa, un veler "viento en popa a toda vela, no surca el mar sino vuela...", un superbiceps puj... ai perdo! uns mariners pujant veles, unes tortugues treient el cap per respirar cada vint minuts, un servei de catering fantastic, camerots minis, sol i estrelles a la coberta, uns flippers de colors (peus d'anec); i ara si, snorkel i diving, tot i la mala visibilitat, per la Great Coral Reef!!!
Cairns
dimarts, 4 de març del 2008
DARWIN
Agafem un taxi per anar a l'hostel i deixem les coses. Fem un mos i truquem al Chris (un noi que viu a Darwin i es amic d'una amiga nostra), quedem per sopar. Mentrestant, anem a un altre hostel i demanem per l'Angela (amiga del Chris). De seguida ens aten i ens recomana un parell de parcs nacionals que podem anar durant els 3 dies seguents:
1r DIA: LITCHFIELD (1 marc)
- Per esmorzar hi ha la serp:
- Per berenar hi ha les termites (tambe per algunes):
- I per despedir-nos del parc, una visita a unes precioses cascades... aqui ens quedem amb les ganes de fer-nos una remulladeta!
2n i 3r DIA: KAKADU (2 i 3 de marc)
Ens llevem a les 5.40 del mati, bufff! Quants dies fa que no ens llevem a una hora decent? Ens recullen i marxem cap al parc nacional de Kakadu. No estem massa convencudes del que farem per les inundacions... tot i aixi, estem de sort amb la guia! La Kate ens explica un munt de coses amb una passio que es impossible no escoltar-la.
ADELAIDE TO ALICE SPRINGS
on dormim?
El hostel esta tancat, truquem el timbre. Tarden a obrir-nos i la persona que surt al darrere de la porta es un senyor gran que deu passar dels 70 o 80 anys amb un drap a l'espatlla. Amb la seva lentitud al caminar i al parlar, ens informa que no tenim llit! Si, si... tal com ho llegiu. Ens diu que han esperat fins a les 12h del migdia i, com que no haviem aparegut, havien donat els llits a uns altres... total que hi hagut un malentes: havien apuntat les 11 del migdia en comptes de la nit.
Que fem? Truquem a altres hostels, pero estan tots ocupats. L'home vell, despres de mirar i remirar l'agenda, ens diu que per la nit seguent hi ha habitacio i que en aquest moment nomes ens pot oferir la sala de la tele (cadires d'aeroport i un sofa marro-caca polsos).
En aquell moment (per telepatia o no) ens truca l'Allison, la noia amb qui ens haviem de trobar el dia seguent per coneixer un xic la ciutat. Li diem que no tenim lloc per dormir i, de seguida, ens ofereix casa seva. Quedem en un punt de trobada (en un pub d'un hotel de 5 estrelles, ella estava amb una amiga fent una copa) i anem cap a casa seva...
SORPRESA: casa de luxe! Ens ofereixen menjar i beguda, rentadora, dutxa,... pero ho neguem tot. Diem que estem molt cansades. Obrim els sofas-llits i ens posem a dormir immediatament.
Eren passades les 2 de la matinada.
L'endema ens despertem amb una olor de torrades... ens conviden a esmorzar i van al super a comprar fruita, pa i mermelada. Parem taula a la terrasseta i esmorzem com unes senyoretes. Parlem de la festa del vespre... que tambe ens hi conviden. Acceptem de bon grat i ens oferim a preparar la sangria i fer una truita de patates.
Resultat final: una super truita de patates de 12 ous que va caldre mes de 2 mans i bracos per girar-la. Molta gent, molta beguda i forca menjar bo. Vam acabar al Fringe Festival d'Adelaide on hi havia molt ambientillo... la gent de la festa ens va acollir molt be i ens vam sentir comodes. La nit va acabar amb pluja i fred... vam haver de retirar-nos per poder matinar l'endema que comencavem una nova aventura: 6 dies al desert, ADELAIDE-ALICE SPRINGS.
Kangaroo Island
els Sea lions que es passen 3 dies i 3 nits nedant, per tornar a la platja i passar-se'n 3 mes dormint al solet.
i com es la " pelicans' shit" !
dilluns, 3 de març del 2008
Melbourne-Adelaide via Great Ocean Road y Grampians
Despues de una manyana entre AVIS, europcar, hertz, A1 y demas, buscando un coche que nos lleve de Melbourne a Adelaide, tenemos que conformarnos con esto:
- Toyota Camry color azul.
- Cambio automatico.
- Volante a la derecha, claro.
- Elevalunas electrico.
- Cierre centralizado.
- Aire acondicionado.
- Radio que te da la bienvenida.
Y 1200 km por delante.
Dejamos Melbourne, la unica ciudad en la que hemos visto aseos publicos impecables en los que al entrar se enciende un hilo musical, y ponemos rumbo a Torquay, el inicio de la Great Ocean Road.
La carretera serpentea a lo largo de la costa, pasando por infinidad de playas de arena dorada y aguas turquesas. Vemos con nuestros propios ojos los 12 apostoles, despues de verlos tantas veces en fotos, y los recontamos. Parece que solo quedan 7 y miles de moscas que no nos dejan en paz.
Dormimos en Warrnambool (famoso lugar) y al dia siguiente salimos hacia The Grampians (estos si son famosos). Nos adentramos en el interior australiano, donde solo ves una casa de vez en cuando entre pueblo y pueblo y buzones a los lados de la carretera.
En el Parque Nacional vemos nuestro primer canguro, lo que nos confirma que estamos en Australia, cosa que ya empezabamos a dudar. En nuestro afan por recorrer quilometros sin parar ibamos a irnos esa misma noche camino de algun pueblo sin interes cerca de Adelaide, que era la meta de estos tres dias, pero tuvimos la feliz idea de quedarnos a dormir en casa de Tim. (Por cierto, gracias por dejarnos una copia de las llaves de la habitacion. No creas que pensamos quedarnoslas, desde que nos fuimos cada dia decimos que tenemos que comprar un sobre y encontrar un buzon... uhm...)
Asi que esa noche mas canguros, que casi vienen a comerse nuestra cena.... quien lo diria!
Al dia siguiente, coche, coche y mas coche. Hay que llegar a Adelaide antes de las 5 de la tarde para devolver nuestro querido camry. Y eso hacemos.
En Adelaide hace un calor asfixiante, y echamos de menos el aire fresco de The Grampians.