dimarts, 4 de març del 2008

on dormim?

Despres de la gran estada a Kangaroo Island ens deixen davant del hostel on haviem reservat la nit anterior. Son les 11 de la nit, estem reventades i nomes tenim ganes de posar-nos al llit fins que arribi el nou dia.
El hostel esta tancat, truquem el timbre. Tarden a obrir-nos i la persona que surt al darrere de la porta es un senyor gran que deu passar dels 70 o 80 anys amb un drap a l'espatlla. Amb la seva lentitud al caminar i al parlar, ens informa que no tenim llit! Si, si... tal com ho llegiu. Ens diu que han esperat fins a les 12h del migdia i, com que no haviem aparegut, havien donat els llits a uns altres... total que hi hagut un malentes: havien apuntat les 11 del migdia en comptes de la nit.
Que fem? Truquem a altres hostels, pero estan tots ocupats. L'home vell, despres de mirar i remirar l'agenda, ens diu que per la nit seguent hi ha habitacio i que en aquest moment nomes ens pot oferir la sala de la tele (cadires d'aeroport i un sofa marro-caca polsos).


En aquell moment (per telepatia o no) ens truca l'Allison, la noia amb qui ens haviem de trobar el dia seguent per coneixer un xic la ciutat. Li diem que no tenim lloc per dormir i, de seguida, ens ofereix casa seva. Quedem en un punt de trobada (en un pub d'un hotel de 5 estrelles, ella estava amb una amiga fent una copa) i anem cap a casa seva...
SORPRESA: casa de luxe! Ens ofereixen menjar i beguda, rentadora, dutxa,... pero ho neguem tot. Diem que estem molt cansades. Obrim els sofas-llits i ens posem a dormir immediatament.
Eren passades les 2 de la matinada.

L'endema ens despertem amb una olor de torrades... ens conviden a esmorzar i van al super a comprar fruita, pa i mermelada. Parem taula a la terrasseta i esmorzem com unes senyoretes. Parlem de la festa del vespre... que tambe ens hi conviden. Acceptem de bon grat i ens oferim a preparar la sangria i fer una truita de patates.
Resultat final: una super truita de patates de 12 ous que va caldre mes de 2 mans i bracos per girar-la. Molta gent, molta beguda i forca menjar bo. Vam acabar al Fringe Festival d'Adelaide on hi havia molt ambientillo... la gent de la festa ens va acollir molt be i ens vam sentir comodes. La nit va acabar amb pluja i fred... vam haver de retirar-nos per poder matinar l'endema que comencavem una nova aventura: 6 dies al desert, ADELAIDE-ALICE SPRINGS.